D’aquí poc s’acabarà el calvari del parc del riu Ripoll. Dos anys tancat per tal de fer-hi un aparcament subterrani. Cal recordar l’origen d’aquest assumpte.
El govern de l’ajuntament té la intenció de vendre part del patrimoni municipal des de fa anys, un solar ubicat en el polígon industrial de Can Masachs vora el parc del riu Ripoll. Després de diversos intents per tal que el compri algun privat, com si a Ripollet ens sobrés terrenys de propietat municipal amb el dèficit d’escoles, instituts, escoles bressols, equipaments culturals i socials que encara patim, finalment van requalificar el solar donant-li un ús hoteler, entre altres que ja hi eren abans. Ben aviat va aparèixer una única empresa, per art de màgia, disposada a comprar aquest solar i a fer-hi un hotel. Ves per on, el nou ús pel qual s’havia requalificat el solar. Aquesta empresa comença els estudis per ubicar-hi l’hotel... però apareix un problema! No tenen prou espai per ubicar-hi les places d’aparcament subterrani que la llei els exigeix pel nombre d’habitacions que volen que tingui l’hotel. Per fer-ho necessiten baixar l’aparcament per sota del nivell freàtic (cal recordar que és ben a prop del riu), i això encareix els costos i no els surt a compte l’operació.
I se’n van a veure, ben probablement, el govern municipal. Li expliquen els seus problemes, i aquest, comprensiu amb les necessitats d’una empresa privada, decideix saltar-se l’interès públic que suposa el Pla Municipal de Mobilitat i Aparcaments, recentment aprovat, i ubicar un aparcament sota part del parc del riu Ripoll. Concedeixen la construcció d’aquest aparcament a la mateixa empresa constructora de l’hotel i li donen el dret d’explotació del mateix durant cinquanta anys! I a més permetent-li fer negoci amb la venda i lloguer de les places d’aparcament situades en un terreny que és de tots, tot a canvi de 12 places per a ús de l’Ajuntament.
Val a dir que el Pla Municipal d’Aparcaments i Mobilitat no indicava una manca d’aparcaments en la zona on s’ubica el nou pàrquing soterrani. L’esmentat pla establia com a prioritat la construcció d’aparcaments públics a zones com Can Mas, on ja podem avançar que no s’hi ubicarà cap nou apartament, malgrat haver-hi dos projectes (final del parc Primer de Maig i sota el Parc Rizal). Com és possible que es situï un aparcament en una zona que la planificació diu que no hi ha un dèficit significatiu? Només s’explica des d’un possible acord per a beneficiar els privats.
Vet aquí que es tanca l’operació i comencen les obres. Molèsties pels veïns, part del parc tancat, trasllat de la zona de jocs infantils i dificultat d’accés als dos centres escolars de la zona ... Però no és problema pel govern, ja estava contemplat per tal que l’hotel tingués les places d’aparcament que necessita.
La cosa es complica, amb l’aparició de la crisi, l’empresa constructora té problemes econòmics i atura les obres. S’endarrereix el termini d’acabament, però de ben segur cap sanció per l’empresa.
Dos anys després les obres són a punt d’acabar-se. Resultat, més de dos anys patint-ne les conseqüències i la plaça no s’ha millorat, continua sent el mateix espai dur que hi havia. A sobre s’ha reduït l’espai de parc i alguns usos que tenia amb la ubicació de les entrades del pàrquing. El benefici dels privats no ha repercutit en cap millora de l’espai públic.
Ara l’empresa beneficiària de l’operació promociona la venda de places d’aparcament a peus molt barats. Segons Jordi Martínez, regidor del COP- CpR “ens preguntem que si el negoci no els va bé, no acabarem com amb el parc del Molí, comprant l’aparcament o part d’ell, perquè a l’empresa privada no els surten els comptes. Això seria un cop més fumuts i pagar el beure! Quin gran negoci han fet els privats amb l’aparcament del parc del Riu Ripollet, amb la connivència del govern municipal, i quin pèssim negoci estem fent els ripolletencs”.
COP- Compromís per Ripollet
Febrer de 2.010
